Toni Dionis Bennàssar

Texte presentació

Una passió mediterrània.
La saviesa i l'encís de la pintura de Toni Dionís

Toni Dionís pinta porquè en va aprendre d'infant, tot passejat per les cales del vell marí, on el pi enamorat viu de la seva verda crinera. En va aprendre, d'infant, mirant astorat les cerimònies congregadores de la llum i dels colors. Va aprendre, Toni, a escoltar la muda remor del sol i els enlluernaments de la mar. Pentagrama de la processó dels temps.

Aprendre, Toni Dionís, les mides familiars del corral amb llimoneres i parres i magranes i figueres i, entre les ombres traslúcides de les fulles, amb els dits untats de pintura encalçava els petits déus mediterranis — tan aficionats a les danses —, per a sembrar-los, de perfil etern, a les seves teles.

Aqueslls perfils, que es veuen i no es veuen, són la poesia humana, com una ofrena, escandida i tremolosa, del cos radiant que surt i s'amaga a la plena fraternitat de l'arena i a la amistat antiga de la blavasa mar.

Formes que en la passió mediterrània, han oblidat la forma, harmònicament brollen des d'un punt de la perspectiva, sempre sostreta a la contemplació, essencialitzant la composició ajustada, diàfana. Toni Dionís assoleix unes composicions clares, malgrat estiguin carragades d'enigmàtics suggeriments.

Clares con si conjuràs la llum del sol i la llum de la lluna dins la mateixa àmfora, l'antiga àmfora dels nous encantaris.

I pinta, Dionís, la claro fresca llescada de l'aire de la migdiada. Juga, benigne temptador, amb les voluptuositats de la carn concentrant-les en la gravitació madura d'una fruita, d'una terrissa o d'una estrella de mar caiguda del cel.

Malèvol temptador, Toni Dionís, estableix paràmetres eclèctics, sorgits de les profunditats de l'ànima mediterrània, quan disposa la divisió, la línia de l'airecel, entre el blau de la mar i el blau del cel. Tot sembla setí, bandera — amb aroma de romaní, estuc, esmalt, amb guspires encaragolades —, però tot és referència filosòfica, extreta dels sorprenents diàlegs entre els àngels i els peixos. Les singladures d'Ossieu eres blaves, amb infinites variacions tonals. I, això, Toni Dionís ja ho sabia, abans d'agafar un pinzell.

Toni pinta el batec de la vida dins la vida que batega.

Pinta l'espai mallorquí con si fos un recital sagrat alternant síl.labes breus i síl.labes llargues amb un ritme tan personal que a cada quadre, ens torna la imatge d'aquella mallorquinitat que s'ens escapoleix pels caires de l'avui. L'encís i la saviesa de la pintura de Toni Dionísens fan creure que, encara, els déus corren pels blaus mediterranis.

— Alexandre Ballester

"Ver un mundo dentro de un grano de arena y el cielo dentro de una flor silvestre, tener la infinidad en la palma de la mana y la eternidad en una hora..."
— William Blake