Toni Dionis Bennàssar

Textos

Una passió mediterrània.
La saviesa i l'encís de la pintura de Toni Dionís

Toni Dionís pinta porquè en va aprendre d'infant, tot passejat per les cales del vell marí, on el pi enamorat viu de la seva verda crinera. En va aprendre, d'infant, mirant astorat les cerimònies congregadores de la llum i dels colors. Va aprendre, Toni, a escoltar la muda remor del sol i els enlluernaments de la mar. Pentagrama de la processó dels temps.

Aprendre, Toni Dionís, les mides familiars del corral amb llimoneres i parres i magranes i figueres i, entre les ombres traslúcides de les fulles, amb els dits untats de pintura encalçava els petits déus mediterranis — tan aficionats a les danses —, per a sembrar-los, de perfil etern, a les seves teles.

Aqueslls perfils, que es veuen i no es veuen, són la poesia humana, com una ofrena, escandida i tremolosa, del cos radiant que surt i s'amaga a la plena fraternitat de l'arena i a la amistat antiga de la blavasa mar.

Formes que en la passió mediterrània, han oblidat la forma, harmònicament brollen des d'un punt de la perspectiva, sempre sostreta a la contemplació, essencialitzant la composició ajustada, diàfana. Toni Dionís assoleix unes composicions clares, malgrat estiguin carragades d'enigmàtics suggeriments.

Clares con si conjuràs la llum del sol i la llum de la lluna dins la mateixa àmfora, l'antiga àmfora dels nous encantaris.

I pinta, Dionís, la claro fresca llescada de l'aire de la migdiada. Juga, benigne temptador, amb les voluptuositats de la carn concentrant-les en la gravitació madura d'una fruita, d'una terrissa o d'una estrella de mar caiguda del cel.

Malèvol temptador, Toni Dionís, estableix paràmetres eclèctics, sorgits de les profunditats de l'ànima mediterrània, quan disposa la divisió, la línia de l'airecel, entre el blau de la mar i el blau del cel. Tot sembla setí, bandera — amb aroma de romaní, estuc, esmalt, amb guspires encaragolades —, però tot és referència filosòfica, extreta dels sorprenents diàlegs entre els àngels i els peixos. Les singladures d'Ossieu eres blaves, amb infinites variacions tonals. I, això, Toni Dionís ja ho sabia, abans d'agafar un pinzell.

Toni pinta el batec de la vida dins la vida que batega.

Pinta l'espai mallorquí con si fos un recital sagrat alternant síl.labes breus i síl.labes llargues amb un ritme tan personal que a cada quadre, ens torna la imatge d'aquella mallorquinitat que s'ens escapoleix pels caires de l'avui. L'encís i la saviesa de la pintura de Toni Dionísens fan creure que, encara, els déus corren pels blaus mediterranis.

— Alexandre Ballester

El retratista de la vella mar

Quan Toni Dionís em va demanar que li escrivís un text per a l'exposició que presentava a Inca, tot d'una vaig pensar que cometria amb ell una petita traïció . L'artista havia confiat en mi perquè xerrés de la seva obra, l'analitzés, en donés la meva visió —tal vegada, això, era massa confiar—. Però jo vaig pensar que en aquest escrit no havia de xerrar de la seva pintura —tanmateix, una obra madura, exuberant, rotunda, colorista...— sinó de la sev mar, de la nostra vella mar, d'aquest Mediterrani que en envolta, que ell retrata una i altra vegada, d'una manera personal, creant un món imaginari, sempre irreal, però que té l'extraordinari valor de ser quasi tan bell com la pròpia mar: l'èxtasi del blau.

I volia xerrar de la mar, no de la pintura, doncs pens que l'obra de Toni Dionís és plenament mediterrània. Ja sé que tot d'una direu que això és un tòpic molt rebregat, i és cert. Però en aquest cas crec que no és només un tòpic. Quan dic que és una obra mediterrània vull dir que tant l'artista, com la seva pintura, com jo mateix, com tots els mallorquins, som fills d'aquest antic mar solar.

Nosaltres som de Mallorca, sí, però vivim en una vigoritzada comunió amb la vasta pàtria que va de les dures i aspres muntanyes de Marroc fins a Turquia, munió de cultures, cruïlla de camins, bressol de la rica i noble Costantinoble. Els llatins varen anomenar aquest mar Medi — Terranem, és a dir, mar entre terres. I Mallorca és una terra, un país, entre aigua. Quan Toni Dionís pinta la mar, no es pot extreure d'aquesta realitat. No és per res més que per això que, quan dic que la seva és una obra mediterrània, estic dient que és filla de tot aquest món, hereva d'aquesta cultura, estic afirmant que la pintura d'aquest artista és conseqüència d'un art que té al darrera milers d'anys d'història.

La Mediterrània va ser durant segles el ventre del món occidental. De la gent que sojornava a les seves costes en va néixer la saviesa, el pensament, la nostra civilització actual. Els seus 3800 quilòmetres de llargada —un veler d'una dotzena de metre trigava 60 dies a anar de punta a punta quan la Mediterrània encara era només El Mar, Thalassa— varen ser l'escenari de relacions entre pobles, d'activitats comercials, de guerres i escàndols. Però no només la conca va ser les golfes de tenebrosos problemes, també fou bressol de grans cultures, d'una bellesa infinita creada per l'home, d'eterns amors, de personatges que han intervingut decisivament en l'esdevenir de la història de la humanitat, de lúcids pensadors... I avui és l'eix de l'oci, del turisme, a tot el món. Els segles i els pobles han passat per damunt aquesta vella mar, però encara roman igual com la varen conèixer els nostres avantpassats: la meravella del cel, d'una lluminositat atmosfèrica; la mar blavosa, majestàtica, primitiva. Com la pinta Toni Dionís Bennàssar, una mar que és la de la costa de Mallorca, però bé podria ser la de Creta, Sicília, Sardenya, Còrsega, Malta... tan és. Un altre exemple de que la seva és una pintura mediterrània.

La Mediterrània està sempre amb nosaltres, ens acompanya. Quantes vegades no hem anat fins a la vorera del mar, en una tranquil·la badia, sobre un penya-segat majestuós, per contemplar l'aigua. La necessitem per viure, estam avesats a la seva companyia. La contemplació de la mar ens provoca una embriaguesa de placidesa, doncs és un moment de compenetració total amb la natura. Davant d'ella es desclou el paisatge adjectivat, íntim, meravellós, líricament il·luminat, però les seves onades ens narren, tossudes, també totes les vivències, tota la història global dels segles que han navegat per les seves aigües. Arribar a aquesta comunió amb la Mediterrània és un moment màgic, sublim, d'una bellesa exultant.

Toni Dionís, en els seus quadres, ens posa també davant d'aquesta mar, ens convida a la seva contemplació. I per aixó ens escampa damunt la tela el gran blau de la Mediterrània, ens presenta la vella mar en total plenitud, passada pel tamís d'un món propi, d'una experiència viscuda, d'un imaginari personal, del seu llenguatge pictòric. En els quadres que s'exposen en aquesta exposició Toni Dionís Beennàssar ens ofereix la mar com una porta que se'ns obri convidant-nos a iniciar un viatge infinit, encegador de llum, no sabem cap a on, tal vegada cap a l'eternitat.

— Antoni Planas

Toni Dionís, els colors del Mediterrani

Masses de mar i cel amb la calç als seus genolls, volums densos de tintures vigoroses, frisos ocres encegats de llum seca i de colors vermell ataronjat, groc vermell, blau ultramar, gris antic, bru vermellós, terra siena torrada: són els colors del Mediterrani.

El Mediterrani és intens com un manat de violetes africanes perfumades de flor de taronger i de llegendes; el Mediterrani és Grècia i el color de la ceràmica coríntia i les pintures de Polignot, el fetiller de Tassos, mestre de Fídies, que pintava amb blanc-groc-vermell-negre.

El Mediterrani és Itàlia: les pintures torrades i el verd crom de les seves vil·les, Herculà i Pompeia. Etrúria i la fascinació de la seva pintura funerària i la seva coraplàstia. Les tombes de Tarquínia: "els lluitadors" a la tomba dels Àugurs, "el dansaire" de la Francesca Giustiniani, "la dona a la família Velcha" de la de l'Ogre, "el somniador de flauta doble" de la dels Lleopards.

La galeria, aquests dies, sembla haver-se convertit en el dromos decorat d'una d'aquestes sumptuoses cambres de Cervereti o Chiusi, els murs estucats i tacats exquisidament i violentament amb colors frescs, forts, com si es tractàs d'una reminiscència de terracotes policromades o del renaixement d'algun esperit tarquinès. Pintura no funerària, sinó sensitiva, sensual, amb una figuració pressentida i uns bodegons desbordats d'intensitats.

El Mediterrani són les illes de blanc de plom i lluna, d'auguris i presagis que coronen l'Hèl·lade, Malta, Sicília, rossa com el blat, Còrsega, Sardenya, Balears. I allà, Pollença, faedora de bon vi i de pintors, oracle per al color i l'emoció desmesurada, bella com una deessa fenícia que assenyalava el bon camí del comerç als seus navegants.

Pintura regada d'argila i de cendra, com els antics: el vermell torrat per a la carn del efebs, el blanc per als cossos d'arena o de dona i el vermell fosc per als objectes ornamentals.

Paisatges de maragda i mel morena. Marines d'una fragant fermesa, intens com el dolor o com el desig, però sobretot els bodegons de color etruscs. Un tropell de taronges sanguinolentes sobre un camp de farigola, una braçada de buguenvíl·lies per a un fons marengo, un engobe de terra per a la passió del blanc, com els tints misteriosos de l'amazona del sarcòfag cromat de Tarquínia.

No s'ha de recórrer a escoles o moviments, només cal aturar-se davant el ressò de l'espontaneïtat, davant el lliurament visceral de les cromies, davant la pinzellada somiadora, perfumada de canyella, èbria de fragàncies.

Toni Dionís exposa per primera vegada el 1970, participa a vàries col·lectives i certàmens i obté un complit nombre de premis. De casta de pintors, fill de Dionís Bennàssar, assistim ara, a la seva onzena compareixença individual.

Com si fossin trossos d'un mural, colors vius sobre estuc que la pàtina del temps ha vigoritzat, una harmonia consistent en el pinzell, per anunciar un món de safirs ple de claror.

Pintura sensual, espontània, viva, agressiva. Quilles d'escuma o de safrà sobre una calitja de vellut; sòcols salins per a un horitzó il·luminat. Gris crema, escuma de llum, llet verd oliva, terres rosses de llimona i menta, garroves sobre un llit de licor corinti: són els colors del Mediterrani.

— Tomás Paredes

Textos

El retratista de la vella mar
— Per Antoni Planas

Toni Dionís, els colors del Mediterrani
— Per Tomàs Paredes

Una passió mediterrànea. La saviesa i l'encís de la pintura de Toni Dionís
— Per Alexandre Ballester